dimecres, 5 d’agost del 2015

UNA MICA D' HISTÒRIA




Aquest anys, jo l' Àngela de Mas d' en Jaume , o més coneguda per l' Àngela de la Masquita, em vaig proposar fer un recull de totes les alcaldesses de Santa Àgueda que ha tingut el poble de Biosca, des de l' orígen de la Festa a l' any 1978 fins l' actual 2016. D' aquí la creació d' aquest bloc . Aquest espai  virtual neix amb el desig de que totes les dones del poble de Biosca tinguem un lloc on expressar-nos, on recollir informació de les nostres activitats i la nostra festa i compartir tot allò que volguem sobre aquesta diada o altres informacions que creguem oportunes. 



FEM UNA MICA D' HISTÒRIA, segons el Costumari Català.

Santa Àgueda, coneguda en altres indrets també per Agda o Àgata, és la patrona de les dones en general i molt especialment de les que estan a punt de criar. 


També és la patrona dels campaners, de les bugaderes i rentadores de riu i d’alguns pastors del Pirineu. En molts indrets de la nostra geografia també se la té per l’advocada contra els incendis. En l'actualitat se l'invoca perquè protegeixi les dones dels perills que les amenacen, especialment dels maltractaments i també de les malalties més freqüents entre el col·lectiu, com el càncer de pit. En aquesta diada s' invertien els rols 




Dades històriques

A Catalunya tenim una vella tradició a venerar Santa Àgueda, com ho 
demostra el  que el rei català Martí l'Humà (1356-1400) fes donació
 a la capella del  Palau Reial de Barcelona d'una reliquia d'aquesta 
santa consistent en la pedra damunt de la qual havia estat 
martiritzada. Des d'aquell moment, la capella va  prendre el nom de
capella de Sant Àgueda, va adoptar la santa com a patrona  i s'hi
repartien pans beneits en forma de pit de dona que tenien la gràcia de 
curar el mal d'aquests atributs femenins. El culte a la capella es va
cloure l'any 1835 i, així, va desaparèixer també el costum dels pans.

A BIOSCA,   les dones han honorat Santa 
Àgueda com a patrona, des de  fa
anys. Tenim referències  que  se celebrava
 la festa de Santa Àgueda  des de l' any 1978.
El Joan Juanola, aleshores l' alcalde va 
iniciar aquesta festa  amb la primera 
alcaldessa, la Maura Alonso , de l' Aubagueta.
La  festa consistia en  una
trobada  de dones,  on es repartia  unes galetes 
ametlles garrapinyades.  A partir d' aquest 
any es va anar anomenant una alcaldessa  
cada any i era costum que la festa la
paguessin les dones. Amb la LLuïsa de cal
Soldevila es van fer uns canapés. Amb la
Lola de la Masquita es va fer ja una 
sardinada i amb la Ramona de cal 
Barriol es va encomanar un sopar a un restaurant. Durant aquests
anys cada alcaldessa ha organitzat la festa fent un sopar o dinar, 
segons el seu agrat. Aquesta tradició de nomenar cada any una 
responsable és la clau, segons l' alcalde que la va iniciar, que la
festa continui i perduri al llarg dels anys. Joan, amb això et dona 
tota la raó.

Antigament, a principis del segle XX i a finals 
de l'anterior, les dones organitzaven una gran
festa  aquest dia, el 5 de febrer, i tota una
 sèrie  d'actes tant de tipus litúrgic com 
carnavalesc, per a retre homenatge a la Santa.


Sembla ser , que la vegilia de la diada, les dones es feien mestresses 
del campanar i tocaven a festa d'una manera esbojarrada. 
El batlle feia un pregó pel qual privava als homes de fer intervencions 
 i els manava que guardessin el més gran  respecte a totes les 
celebracions.
Al punt de les dotze de la nit, l'alcalde lliurava la vara de manament 
municipal a la dona escollida , i aquesta en feia ús les  24 hores següents 
abans de tornar-la al seu propietari oficial.

Les dones encenien una gran foguera davant de l'esglèsia, elles 
pagaven la missa que feien oficiar en honor a la patrona, el pa 
beneït que s'hi repartia i el sermó. 
Al voltant de la foguera feien un gran ball al que només elles podien 
prendre part. Cantaven corrandes, cobles al·lusives i cançons picants,
 seguides i corejades per una música de gralles que pagaven elles.
 La dansa consistia en una rodona amb una tonada que s'assemblava
 a un "ball rodó" i era obligat que sortissin a ballar totes lesdones, des
de les nenes que tot just sabien caminar fins les velles que amb 
proutes feines s'aguantaven dretes. 
Totes vestien els seus millors vestits, però especialment les més grans
i les criades.

En general, les dones manaven tot el dia i miraven d'invertir els costums 
culturals associats amb el sexe. Així en alguns llocs, era l'únic dia en que 
les dones  anaven al cafè i convidaven als homes, fumaven, i fins i tot n'hi
 havia que es  vestien amb roba masculina. Organitzaven balls i anaven a
 treure  els homes a ballar, els quals es veien obligats a acceptar, tant si 
els agradava com si no, ja que, si algú s'hi negava, les dones se'n podien 
apoderar i fer-li mil i una trapelleries. Un dels jocs que se'ls solia fer era, 
per exemple, muntar-los al damunt i fer-se passejar a  coll-i-be per tota 
la població.

Podia ser també que les dones, aprofitant el canvi de papers, deixessin
 d'endreçar la casa el dia abans, per tal que el seu marit tingués més 
feina a posar-la en ordre l'endemà; el féssin estar a la cuina i al càrrec 
dels infants, i hagués de fer totes les tasques de la llar. Fins i tot, n'hi
havia que obligaven els seus homes a escombrar el portal o el carrer 
de casa a l'hora més compromesa perquè tothom el pogués  veure.

En alguns casos es feia també un àpat col·lectiu com a cloenda de la 
festa, en el qual totes les participants eren, i només podien ser, dones.


(Extret del llibre "Les Àguedes de Torà" ,1999. Redactat en base a la 
informació  proporcionada per l'historiador local Jaume coberó i Coberó).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada